Australian people can buy antibiotics in Australia online here: http://buyantibioticsaustralia.com/ No prescription required and cheap price!

Gener 2013

A la Vila d'Esporles, Comunitat Autònoma de les Illes Balears, essent les vint hores del dia trenta u de gener de 2013, es reuneix a la Sala d'Actes de la Casa de la Vila, en primera
convocatòria, el Ple de la Corporació sota la Presidència del Sr. Batle, Miguel Ensenyat Riutort, i
amb l’assistència dels senyors regidors que es relacionen a l’encapçalament, amb l’objecte de
celebrar sessió ordinària i en ella tractar els assumptes inclosos a l’ordre del dia, el qual fou
degudament notificat. Assisteix com a Secretari la Sra. Maria Dolores Sureda Trujillo.
ACTA ANTERIOR.- El Sr. President pregunta si qualque membre de la Corporació ha de fer
qualque observació a l’acta de la sessió extraordinària de dia 13 de desembre de 2012.
No es presenta cap observació, i sotmesa a votació es aprovada per unanimitat.
CORRESPONDENCIA I DISPOSICIONS OFICIALS.- A l’apartat de correspondència, es dóna
compte de la correspondència haguda des de l’últim ple, registre d’entrada del núm. 5126/12 al
408/13. Així com es donen a coneixia les disposicions oficials més rellevants hagudes des de
l’últim ple.
DECRETS DE BATLIA.- La Secretària dóna compte dels decrets de Batlia haguts des de l’últim
Ple del núm. 723/12 al 51/13.

DECRETS A RATIFICAR.-

CONVENI PISE.- La Sra. Maria Ramon Salas dóna lectura al següent:
Ates el conveni de col·laboració entre l Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i l’Ajuntament d’Esporles per a la realització de programes d’intervenció socioeducativa destinats a alumnat d’educació secundària, RESOLC: 1.- Signar un conveni de col·laboració amb la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats per dur a terme programes d’intervenció socioeducativa destinats a alumnat d’educació secundària. 2.- Ratificar el present Decret pel Ple de l’Ajuntament. Sotmès a votació fou ratificat per unanimitat dels assistents.

ACORD DE COL·LABORACIÓ FUNDACIO PER A LA FORMACIO I LA RECERCA
.- La Sra.
Francisca Torres de la Fuente dóna lectura al següent:
Vista la intenció de la Fundació per a la Formació i la Recerca de col·laborar amb l’ajuntament d’Esporles per tal de millorar les condicions d’inclusió social i laboral dels usuaris als que atenen per tal de maximitzar les possibilitats d’integració social i laboral dels seus usuaris, RESOLC: 1.- Signar un acord de col·laboració en aquest sentit. 2.- Ratificar en el proper ple que es celebri. Sotmès a votació fou ratificat per unanimitat dels assistents.
ACORD COL·LABORACIÓ ASSOCIACIÓ ENDAVANT.- La Sra. Francisca Torres de la
Fuente, dóna lectura al següent:
Vista la intenció de l’Associació Endavant de col·laborar amb l’ajuntament d’Esporles per tal de millorar les condicions d’inclusió social i laboral dels usuaris als que atenen per tal de maximitzar les possibilitats d’integració social i laboral dels seus usuaris, RESOLC: 1.- Signar un acord de col·laboració en aquest sentit. 2.- Ratificar en el proper ple Sotmès a votació fou ratificat per unanimitat dels assistents.
CONVENI ECOVIDRE.- El Sr. Albert Salido Malberti dóna lectura a la següent:
Atès l’article 25.2.l) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local i l’article 29.2.m) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears segons els quals la recollida de residus sòlids urbans és competència dels municipis de Mallorca. Atès que aquest ens local no ha realitzat una encomanda de gestió al Consell de Mallorca per a la gestió de la recollida selectiva de paper-cartó, vidre i envasos lleugers. Atès que la Direcció de Qualitat Ambiental i Litoral de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear va renovar l’autorització com a entitat gestora del Sistema Integrat de Gestió d’Envasos de Vidre a la Sociedad Ecológica para el Reciclado de Envases de Vidrio (Ecovidrio) el 30 de juliol de 2010, concedida per 5 anys. Atès que el 8 febrer de 2011 es va signar un Conveni Marc entre la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i Ecovidrio, amb vigència fins a la fi de l’autorització concedida. Atès que el 29 de novembre de 2012 es va signar un Conveni de col·laboració entre el Consell Atès que el punt 11è de l’annex I d’aquest Conveni expressa la possibilitat de què les entitats locals de l’illa de Mallorca que no tenguin encomanada la gestió de la recollida selectiva de la fracció vidre i envasos de vidre al Consell de Mallorca puguin adherir-se a les condicions econòmiques i resta de condicions previstes al present Conveni mitjançant Acord de Ple de la corporació municipal i notificació a tal efecte al Sistema Integrat de Gestió. 1. Adherir-se a les condicions econòmiques i resta de condicions previstes al Conveni de col·laboració entre el Consell de Mallorca i Ecovidrio de 29 de novembre de 2012 que s’adjunta al present acord. 2. Notificar al sistema integrat de gestió, Ecovidrio, el present acord. 3. Ratificar el present Decret pel Ple de l’Ajuntament Sotmès a votació fou ratificat per unanimitat dels assistents.
CERTIFICACIONS ELECNOR NÚM. 1, 2, 3, 4, I 5
.-
Vista la certificació núm. 1 i 2 de l’obra “CENTRE ESPORTIU I AMPLIACIÓ DE L’ESCOLETA MUNICIPAL”, obra inclosa dins el POS PLURIANUAL 2009-2014, presentada per l’empresa ELECNOR S.A., constructora d’obres, pel present venc a resoldre: Aprovar la certificació núm. 1 per un import de (0€) zero euros. Aprovar la certificació núm. 2 per un import de (144.959,17 €) cent quaranta-quatre mil nou-cents cinquanta-nou euros amb desset cèntims. Ratificar la present resolució en el proper ple. Sotmesa a votació la Resolució fou aprovada amb el següent resultat: - (5) cinc abstencions del PP i del PSOE. Vista la certificació núm. 3 i 4 de l’obra “CENTRE ESPORTIU I AMPLIACIÓ DE L’ESCOLETA MUNICIPAL”, obra inclosa dins el POS PLURIANUAL 2009-2014, presentada per l’empresa ELECNOR S.A., constructora d’obres, pel present venc a resoldre: Aprovar la certificació núm. 3 per un import de (6.988,63 €) sis mil nou-cents vuitanta-vuit euros amb seixanta-tres cèntims. Aprovar la certificació núm. 4 per un import de (0€) zero euros. Ratificar la present resolució en el proper ple. Sotmesa a votació la Resolució fou aprovada amb el següent resultat: - (5) cinc abstencions del PP i del PSOE. Vista la certificació núm. 5 de l’obra “CENTRE ESPORTIU I AMPLIACIÓ DE L’ESCOLETA MUNICIPAL”, obra inclosa dins el POS PLURIANUAL 2009-2014, presentada per l’empresa ELECNOR S.A., constructora d’obres, pel present venc a resoldre: Aprovar la certificació núm. 5 per un import de (39.885,10 €) trenta-nou mil vuit-cents vuitanta-cinc euros amb deu cèntims. Ratificar la present resolució en el proper ple. Sotmesa a votació la Resolució fou aprovada amb el següent resultat: - (5) cinc abstencions del PP i del PSOE. Atès que per absència no podré exercir les atribucions de Batlia, de conformitat amb el que disposen els articles 44 i 47 del R.D. 2568/86 de 28 de novembre, he resolt:
1er.- Delegar en la Tinent de Batle Sra. Francisca Torres de la Fuente, l’exercici de les
atribucions de Batlia.
2on.- La delegació d’atribucions sortirà efectes des del dia 22de desembre de 2012fins el dia 3
de gener de 2013.
3er.- Traslladar la present resolució a la Sra. Francisca Torres de la Fuente i procedir a la
seva publicació.
4t.- Donar compte al Ple en la primera sessió que es celebri.
La Corporació es dona per assabentada

PLA D’ESTABILITAT.-
El Sr. Batle dóna compta de l’informe de Intervenció d’avaluació anual
del pla d’ajust així com de la remissió al ministeri d’hisenda del mateix així en tota la
documentació que l’acompanya.
La Corporació es dona per assabentada.

MOCIO PP FUTBOL
.- El Sr. Batle demanà de tractar per urgència la moció del PP del Camp
de futbol.
Sotmès a votació es aprovada per unanimitat la urgència.
Tot Seguit el Sr. Miguel Bernat, dóna lectura a la següent :
Que presenta al Ple de l’Ajuntament d’Esporles, el grup municipal del Partit Popular. Vist que actualment hi ha entitats esportives que exploten el servei de bar, com a mesura per contribuir amb el seu autofinançament. Vistes les dificultats pressupostàries de l’Ajuntament de poder incrementar les subvencions i la reducció d’altres ajudes que es concedien des de altres institucions a aquestes entitats. I vista l’actual situació econòmica, la qual dificulta l’obtenció d’aportacions i ò espònsors privats per a aquestes entitats. Per tot l’exposat, el grup municipal del Partit Popular, a l’Ajuntament d’Esporles 1r. Instar al batle, a ampliar la cessió de les instal·lacions esportives del camp de futbol, amb
l’edifici destinat a bar, per així permetre que aquesta entitat el pugui gestionar i obtenir el
finançament necessari per poder desenvolupar la seva tasca i atendre mes d’un centenar de
fitxes que te el club actualment.
I digué que el tema havia restat damunt la taula, però que ja sabien que estaven fent gestions
per solucionar-ho. Així i tot li agradaria abans de firmar qualsevol conveni poder revisar el
mateix i poder parlar de l’assumpte.
El Sr. Batle li respongué que en principi només eren conversacions que si hi volia assistir, li
farien saber quan es reunien, però que abans de tenir enllestit el conveni en tornarien a
parlar.
Sotmesa a votació la Moció fou aprovada per unanimitat.

REVISIÓ PADRÓ MUNICIPAL D’HABITANTS.-
El Sr. Batle dóna lectura a la següent:

REVISIO del PADRÓ MUNICIPAL D’HABITANTS a 1 de GENER de 2012
Atès que una vegada finalitzat el procediment per a l’obtenció de la proposta de xifres oficials de
població, que s’estableix a la Resolució de 25 d’octubre de 2005, el INE ens ha comunicat que
la xifra de població oficial al nostre municipi, que es sotmetrà al Govern para a l’aprovació del
Real Decret pel qual es declaren oficials les xifres de població a 1 de gener de 2012, és la
de 4.915 habitants

Per tot això es proposa: Aprovar la revisió anual del Padró Municipal d’Habitants a 1 de gener
de 2012 amb 4.915 habitants
.
Sotmesa a votació la proposta fou aprovada per unanimitat dels assistents.
DEVOLUCIÓ REBUTS
.- El Sr. Vicenç Vidal Matas dóna lectura a la següent:
Examinada la documentació que acompanya als rebuts que es detallen a continuació, es proposa la devolució dels imports assenyalats. Sotmesa a votació la proposta fou aprovada per unanimitat dels assistents. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES I ADMINISTRATIVES PER A LA LICITACIÓ DE
DUES LLICÈNCIES MUNICIPALS DE TAXI. –
El Sr. Vicens Vidal dóna lectura a la següent:
P R O P O S T A

Vist que el ple de 2 d’octubre de 2012 prengué l’acord de crear dues llicencies per la
prestació de serveis de transport de viatgers en automòbils de turisme, exposat al públic al
BOIB núm. 158 de dia 26 d’octubre, sense haver-se presentat al·legacions, pel present venc
a proposar el ple el següent acord:
1.-Aprovar iniciar l’expedient i treure a licitació dues llicencies de transport de viatgers en automòbils de turisme. 2.-Aprovar el següent: PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES APLICABLES A LA LICITACIÓ PÚBLICA PER ATORGAR
DUES LLICÈNCIES MUNICIPALS DE TRANSPORT DE VIATGERS EN AUTOMÒBIL DE
TURISME.


Primera. Objecte.
L’objecte del present plec és l’establiment de les condicions tècniques per l’atorgament de
dues llicències per a la prestació del servei de transport urbà de viatgers en automòbils de
turisme, classe “auto-taxi”.
Seran d’aplicació a aquest servei les disposicions relatives als transports públics discrecionals
de viatgers en vehicles de turisme contingudes a la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’Ordenació
dels Transports Terrestres i en el seu Reglament, aprovat per RD 1211/1990, de 28 de
setembre, Ordenança municipal de serveis urbans de transport en vehicles lleugers per a la
llicencia de auto-taxi de l’ajuntament d’Esporles, així com les disposicions estatals,
autonòmiques o locals que en el futur puguin regular aquest servei.
Segona. Prestació de serveis.
La llicència municipal d’auto-taxi concedeix el dret a prestar serveis de transport urbà de
viatgers en automòbils de turisme en el municipi d’Esporles, amb les obligacions de servei a
que es refereix la normativa anteriorment mencionada.
Tercera. Vehicles adscrits a la llicència.
En el termini màxim de seixanta dies naturals comptats des de la data de notificació de
l’adjudicació de la llicència, el seu titular ha de prestar els serveis d’auto-taxi de manera
immediata i amb el vehicle afectat a cada llicència.
En conseqüència, en el termini màxim de 45 dies naturals comptats des de l’adjudicació de la
llicència, haurà de presentar a inspecció dels serveis municipals un vehicle que compleixi les
condicions establertes en els articles 3, 6 i 8 dels RD 763/1979 i l’article tercer de l’Ordre de la
Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports de 26 d’abril de 2002 i demés legislació
vigent. La no presentació del vehicle, o si aquest no compleix les condicions exigides,
suposarà la no formalització de la llicència.
El Vehicles destinats al servei hauran de complir tot allò establer a l’ordenança municipal de
taxis i concretament els arts. 6,7,8 i 20 de la mateixa.
Quarta. Formalització de la llicència.
En aplicació de l’article 9.3 del Reglament de Serveis de les Corporacions locals i art. 16 del
RD 763/1979, de 16 de març, la llicència es formalitzarà pel Secretari de la Corporació dins el
termini de deu dies a comptar des del dia següent al d’emissió de l’informe favorable
d’inspecció del vehicle.
En el document administratiu de formalització de la llicència es detallarà el número
corresponent a la mateixa, tipus, data d’atorgament, nom del seu titular, vehicle adscrit i
demés circumstàncies rellevants.

Quinta.
Termini de la llicència.
El termini màxim per el qual s’atorgaran les llicències a que es refereix aquesta licitació serà
de deu anys a partir de la seva data de formalització.

Sexta. Drets del titular de la llicència.
Al titular de la llicència li corresponen els drets que s’estableixen en el Reglament de Serveis
de les Corporacions Locals i en la legislació estatal i autonòmica reguladora del servei de
transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme, els de l’Ordenança municipal
de serveis urbans de transport en vehicles lleugers per a la llicencia de auto-taxi de
l’ajuntament d’Esporles, així com qualsevol altre que es derivi d’aquests plecs o de la
normativa vigent que sigui d’aplicació durant el termini de la seva vigència.

Setena. Obligacions del titular de la llicència.
El titular de la llicència està obligar al compliment fidel i exacte dels termes de la mateixa,
amb ple respecte als drets i llibertats reconeguts a la Constitució.
La citada llicència obliga a obtenir la corresponent autorització de la Direcció General d’Obres
Públiques del Govern de les Illes Balears, per serveis de transport de caràcter interurbà.
Abans del lliurament de la llicència d’auto-taxi, el titular haurà d’abonar a l’Ajuntament el
cànon per a l’atorgament d’aquesta llicència, amb un import de 150 euros.
Vuitena. Règim tributari i econòmic-financer.
El titular de la llicència haurà de satisfer els tributs exigibles per les normes fiscals de les
distintes Administracions Públiques per raó de la prestació del servei a que li faculta la citada
llicència.
Així mateix s’haurà de presentar el document que acrediti que el vehicle, esta el corrent de
pagament de l’impost de vehicles de tracció mecànica a l’ajuntament d’Esporles.
D’altra banda, tindrà dret a percebre l’import de les tarifes a abonar pels usuaris finals del
servei, determinades reglamentàriament.

Novena. Revocació i extinció de les llicències.

Les llicències atorgades quedaran sense efecte si s’incompleixen les condicions establertes
en aquest Plec i seran revocades i retirades per les causes previstes a l’article 48 del RD
763/1979 o norma que el substitueixi.
Quan es produeixi l’extinció de la llicència per les causes previstes en la normativa vigent o
per el transcurs del termini previst a la condició quinta, el titular de la mateixa haurà de
retornar a l’Ajuntament d’Esporles el document en el que la llicència estigui formalitzada i
cessar en la prestació dels serveis a que aquella faculta.
3.-Aprovar el següent :
PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PER A L’ADJUDICACIÓ, MITJANÇANT
CONCURS AMB PROCEDIMENT OBERT, DE DUES LLICÈNCIES D’AUTO-TAXIS.


Primera.
L’objecte de la present convocatòria és l’adjudicació, mitjançant concurs amb
procediment obert, de dues llicències d’auto-taxis per a la prestació del servei de transport
urbà de viatgers en automòbils de turisme.
Segona. 1. Condicions generals:
a) Ser espanyol o d’un país membre de l’Unió Europea. b) Haver complit 18 anys, sense excedir d’aquells que fixa el Codi de Circulació o lleis c) Tenir el permís de conducció classe BTP o superior, expedit per la Direcció General d) No patir malaltia infecto-contagiosa o impediment físic que impossibiliti o dificulti el
2. Condició específica:
Compromís d’aportar un vehicle de la categoria de turisme, amb un nombre mínim de cinc
places, inclosa la del conductor, havent de figurar aquesta capacitat màxima tant en el permís
de circulació com en el certificat de característiques. L’antiguitat del vehicle no serà superior a
dos anys des de la data de matrícula inicial.
Tercera. 1. La sol·licitud de llicència es formularà per l’interessat acreditant les seves
condicions personals i professionals, la marca i model del vehicle que utilitzaria i
acompanyant els justificants que acreditin les circumstàncies que senyala la clàusula setena,
que seran valorades per la Junta de Govern Local.
2. Les sol·licituds aniran dirigides a la Sr. Batle i es presentaran en el Registre General de
l’Ajuntament, durant el termini de quinze dies hàbils següents al de la publicació de la present
convocatòria en el BOIB.
Quarta. Acabat el termini de presentació de sol·licituds, la relació d’aspirants a les llicències
es farà pública en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament i a la pagina Web de l’ajuntament
d’Esporles, per tal que els interessats i les Associacions professionals d’Empresaris i
Treballadors puguin al·legar en el termini de quinze dies.

Quinta.
Una vegada finalitzat el termini de publicació de la clàusula anterior, les sol·licituds
presentades passaran a informe del Secretari de la Corporació que l’emetrà en el termini de
vuit dies.
Sexta. Una vegada informat per la taula de seguiment, serà resolt per la Junta de Govern
Local, que adjudicarà les llicències.

Setena.
Els criteris d’adjudicació seran els següents:
a) Experiència en el servei de transport de viatgers en automòbils de turisme: 0,30 punt per mes treballat (màxim 10 punts). b) Experiència en altre tipus de servei de transport de viatgers: 0,20 punts per c) Estar empadronat a l’Ajuntament d’Esporles amb una antiguitat mínima de tres d) Estar en situació d’atur, amb antiguitat superior a un any: 10 punts. e) Millores en el vehicle (màxim 30 punts): adaptació del vehicle per minusvàlids (20 punts), taxímetre amb targeta de crèdit (3 punts), per cada plaça superior a cinc (3 punts), altres (4 punts). f) Màxima disposició setmanal d’horari per cada hora 2,15 punts ( màxim 25 Vuitena. 1. Els aspirants hauran de presenta amb l’instancia els documents justificatius de les
condicions generals i específiques fixades a la clàusula segona i clàusula setena.
2. Els que resultin adjudicataris de les llicències d’auto-taxis hauran de presentar els
documents a que fa referència l’apartat anterior en el termini d’un mes des de la notificació de
la citada adjudicació. I estan obligats a prestar el servei d’auto-taxi amb el vehicle
corresponent en el termini de seixanta dies naturals, comptats des de la data de la concessió
de la llicència.
3. Expedides les llicències d’auto-taxis per a la prestació del servei de transport urbà de
viatgers en automòbils de turisme, els adjudicataris hauran de sol·licitar a la Conselleria
d’Agricultura, Medi Ambient i Transports, Direcció General Transports del Govern de les Illes
Balears, les corresponents autoritzacions per serveis de transport de caràcter interurbà.
4.- Aprovar la següent mesa composta per:
PRESIDENT:
El Batle o regidor en qui delegui.
Vocals:
Un representant de la direcció General de Transports, si n’és el cas. Un representant de cada partit polític. Secretaria: Maria Frontera Carbonell o Pere Auli Matas. 5.- Exposar-ho en el BOIB i en el perfil del contractant. Sotmesa a votació la proposta fou aprovada per unanimitat dels assistents.
ELECCIO JUTGE DE PAU.- El Sr. Batle dóna lectura a la següent:
Atès l’escrit registre d’entrada 5113/12 de dia 13 de desembre del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el qual s’accepta la renuncia de l’ actual Jutge de Pau, D. Sebastià Trias Tugores i en el qual encomana al Sr. Batle, que procedeixi a iniciar els tràmits oportuns per a l’elecció de la persona idònia, que durant els pròxims quatre anys exerceixi les funcions de Jutge de Pau Titular, havent de reunir necessàriament els requisits establerts a l’article 7 del Reglament 3/95 dels Jutges de Pau. Havent-se exposat al públic s’han presentat quatre candidats. Es proposa a la Comissió Informativa informar favorablement l’elecció del Sr. ANTONI BAUZA AGUILÓ, amb D.N.I. 41.316.435 V, com a Jutge de Pau Titular d’Esporles. Sotmesa a votació la proposta fou aprovada per unanimitat dels assistents.

MOCIO COMMEMORACIÓ DELS 250 ANYS PLET DE LA FONT DE LA GRANJA.-
La Sra.
Maria Ramon dóna lectura a la següent:
Mocio conmemoració dels 250 anys
del Plet de la Font de la Granja
Enguany es compleixen 250 anys d’uns fets que marcaren la història de la nostra Vila, ens referim a la resolució del conflicte entre els esporlerins i l’Abat de la Real pel control de les aigües de La Granja: Aquests fets es reconeixen a diverses publicacions: Cronicon Mayoricens pag. 554 – 2 Palma i les aigües d’Esporles d’Antoni Gorrias pag 62-67 A més, a les IV Jornades d’Estudis Locals 2012, el propi Antoni Gorrias va presentar una comunicació dedicada a aquests fets on es reflexa la importància històrica dels mateixos. El conflicte es remunta al s.XIV i va ser un problema complex. En aquest document presentam un resum dels fets que succeïren al 1763, que pensam que són els més rellevants pel motiu que ens ocupa. “La Reial Audiència de Mallorca, després d’un llarg procediment judicial, el dia 24 de maig de l’any 1762, dictà sentència en favor de l’abat del monestir
de la Real. L’Ajuntament de Palma, que aprofitava les aigües de na Bastera, donava suport a
l’abat i també intentava evitar que les aigües es desviassin a Esporles: “en certa ocasio de
orda de la Audª passa ab un Regidor de esta Ciutat de Palma, en la Vila de Esporlas, â, fin
de manar posar la aygua de la Grange, â, un sumidero que heya en el torrent de dita Grange,
para aumentar la aygua de na Bastera, y ajuntar esta ab la de la sequia de la Ciutat, para el
publich abasto de ella
(1762).119 El dia 6 de juliol, el governador remeté ordre al batle
d’Esporles manant, en pena de 200 lliures a l’infractor, el compliment de la sentència. A pesar
de les ordres, la sentència no s’acomplia i la Reial Audiència ordenà l’execució el dia 25 de
novembre del mateix any. 117 ARM AA 680/4.
L’abat de la Real, coneixedor dels problemes que hi hauria per fer executar la sentència, demanà al governador la presència d’un escrivà i un ministre de la vara en la comissió que havia d’anar a compondre l’avenc. Quan el dia 4 de març del 1763, el monjo
Agustí Lloret, acompanyat de l’escrivà de la Reial Audiència, anà a executar la
sentència i per tant a col·locar la reixa de l’avenc, fou rebut a pedrades per les dones
de la vila. Fet que provocà que el monjo cistercenc Agustí Lloret s’hagués d’aixecar els
faldons i emprendre la fugida a corre-cuita ”.algunas mujeres de la villa les rehian,
disiendoles que por mucho que tapassen la agua bolberian a darle el curso por el
torrente.”
. L’hàbit dels frares cistercenc no permetia córrer si no s’apujava tota la part de
baix per sobre els genolls. ALLM Parcial declarativo de Mayor Cuantia, 149.
El fet és que en pocs documents oficials s’esmenta que les dones de la vila s’aixecassin les faldes; però és una història, que s’ha constituït en llegenda i ha estat pel mateix poble el que Per què no surt documentat ? és evident que de cap manera ningú no s’atreviria a esmentar-lo, paral·lelament, el fet que fossin precisament les dones fou extraordinària, però el fet era clar, els monjos eren majoritàriament misògins i el que tirassin les pedres les dones era encara era més humiliant.
Prèviament s’havia penjat un ban a la vila d’Esporles en el qual es fixava una
pena de 50 L per a qualsevol persona que obstaculitzàs l’avencament de les aigües
“.el que satrevi a embarassar el curs de les aygues el temps deconduirlas alavenc.”.

Això conseqüència dels disturbis, fomentats pel prevere d’Esporles Antoni Pasqual,
que féu burla sobre les pedres que tapaven l’avenc, foren detinguts els esporlerins
Julià Rosselló, Jaume Rosselló i Francesc Ferrà “Vidal
”. Certificació de Joan Antoni Pons
sequier major i jutge privatiu del Tribunal de l’Horta.”
Extret de la comunicació d’ Antoni Gorrias:
El conflicte entre els esporlerins i l’abat de la Real. Presentada a les IV Comunicacions
d’Estudis Locals d’Esporles. 2012.
La idea que destacam d’aquests fets és que les dones fins el S-XIX no tenien cap poder a
qualsevol dels estaments, mentre que l'estament eclesiàstic tenia una importantíssima xarxa
que arribava a controlar els altres poders.
Mai ningú no hagués pogut creurer que en el S-XVIII els esporlerins, amb les seves dones al
capdavant de les actuacions, aconseguissin l'abastament d'aigua per a la Vila. Al davant
tenien en contra la segona autoritat eclesiàstica de Mallorca, l'Abat de la Real.
El resultat final fou el que les esporlerines i esporlerines mai haguessin esperat, l'aigua era
finalment seua.
Per tot allò exposat, venim a proposar al ple que adopti els següents acords:
El ple de l’Ajuntament acorda commemorar el 250 anys dels fets de la Granja. El Ple de l’Ajuntament acorda constituir una comissió de feina encarregada de l’organització dels diferents actes que es puguin dur a terme, integrada per un representant de cada grup polític, un representant de cada entitat social o cultural del municipi i totes aquelles persones interessades en participar-hi. El Sr. Miguel Bernat digué que era per recordar-ho com un episodi simpàtic, però no volia entrar amb agreuges comparatius d’altres histories, que no si oposava però no votaria a favor. El Sr. Juli Dalmau digué que si que efectivament que estava d’acord amb que no s’havien de fer agreuges comparatives, però que hi participaria. Sotmesa a votació la moció fou aprovada amb el següent resultat: - (7) set vots a favor del PAS PSM i PSOE - (4) abstencions del PP

MOCIO ÚS DE SÍMBOLS INSTITUCIONALS
.- La Sra. Maria Ramon Salas dóna lectura a la
següent:
PROPOSTA DE MOCIÓ AL PLE MUNICIPAL D’ESPORLES EN RELACIÓ A L’
ESBORRANY

D’AVANTPROJECTE
SÍMBOLS
INSTITUCIONALS DE LES ILLES BALEARS.
Que al BOIB de dia 3 de gener de 2013 es publica un nou Esborrany d’avantprojecte de llei
sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears.
Que ja existeix normativa que regula l’ús de símbols institucionals com ja s’especifica al
mateix Esborrany.
Que en aquest avantprojecte de llei només es permet utilitzar la bandera de la Unió Europea
i la resta de símbols oficials de la Unió Europea; la bandera d’Espanya, l’escut d’Espanya i
altres símbols oficials de l’Estat espanyol, i els símbols oficials propis de les Illes Balears que
es descriuen en l’article 2 d’aquesta Llei als béns immobles o mobles afectes als serveis
públics propis de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Que es fa una menció especial a l’article 5 als centres educatius públics no universitaris on
només es permet utilitzar els símbols a què es refereixen els apartats 1 i 2 de l’article 3
d’aquesta Llei.
Que, segons l’article 10, constitueix una infracció molt greu utilitzar o col·locar, en els béns
immobles o mobles afectes a serveis públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o
en els centres educatius públics no universitaris, símbols no permesos o no autoritzats
d’acord amb el que estableix aquesta Llei.
Que, segons aquest Esborrany d’avantprojecte, no es permet cap mena de símbol a un
centre educatiu públic si no és permès per la Conselleria competent. Així doncs, es pretén
privar l’ús dels espais dels centres de treball per a anunciar missatges que no siguin els
símbols oficials que es descriuen a l’Esborrany i, conseqüentment, priva d’exercicis i
il·lustracions en què la llibertat d’expressió dels alumnes és fonamental (els Drets de la
infància també contemplen el dret a la llibertat d'expressió i a compartir els seus punts de
vista amb altres) i, a més, pot privar la llibertat de càtedra i actuar en contra del Règim
disciplinari ja existent en què es consideren faltes molt greus els actes limitatius de la lliure
expressió, del pensament, les idees i les opinions.
Que no queda clar quina és la persona responsable d’adoptar les mesures adequades pel
cessament d’ús no permès. Si bé és cert que dins el marc de la normativa vigent, correspon
al director adoptar resolucions sobre l’ús de les instal·lacions del centre; no ho és menys la
inexistència d’un ordenament que correspongui a la interpretació sobre símbols en qüestió.
ACORDEM I PROPOSEM
Al Ple de l’Ajuntament del municipi d’Esporles que es retiri l’avantprojecte de llei pels
següents motius:
1. Limita l’ús de tots aquells símbols que no hi figuren. La interpretació del què és o no és un
símbol és totalment subjectiva i ambigua.
2. Va totalment en contra de la llibertat d’expressió d’alumnes, dels funcionaris i, en especial, dels docents. 3. Contradiu alguns aspectes del Reglament disciplinari existent. 4. No es veu necessària la regulació que s’hi preveu ja que l’ús de símbols ja està prou regulat a l’ordenament jurídic estatal i autonòmic. 5. Atribueix funcions incertes a persones incertes per a interpretacions incertes. El Sr. Miguel Bernat digué que entenia lògic el que es manifestava a l’avantprojecte proposat per la conselleria. El Sr. Juli Dalmau digué que si la conselleria no hagués anat a retirar distints anuncis o símbols, no s’hagués muntat tan d’enrenou. I que a més limitava la llibertat d’expressió, que no a tots els molestava el mateix, a uns el podien molestar uns símbols i a d’altres uns altres, però que tots tenien dret a manifestar els seus. Sotmesa a votació la moció fou aprovada amb el següent resultat: - (7) set vots a favor del PAS PSM i PSOE - (4) quatre vots en contra del PP
MOCIÓ DEBAT ANUAL DE POLITICA MUNICIPAL.- El Sr. Juli Dalmau de Mata dóna
lectura a la següent:

TÍTOL: REALITZACIÓ DEL DEBAT ANUAL DE POLÍTICA MUNICIPAL
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Actualment, la ciutadania està demanant canvis en el sistema polític i institucional. De fet, cada vegada són més la veus que reivindiquen una manera diferent de fer política: més oberta, més transparent i més participativa. Davant d’aquesta realitat, els ens locals poden actuar de moltes maneres: una d’elles és afavorint el debat entre els propis representants dels ciutadans i les ciutadanes. A alguns municipis de l’illa el Debat Anual de Política Municipal s’ha consolidat com un acte institucional més –com per exemple, a Binissalem- que possibilita que les persones del municipi rebin, en una sola sessió, les idees i els projectes que cada un dels representants defensen pel seu municipi. Per tant, des del Grup Municipal Socialista demanem que l’Ajuntament d’Esporles: 1. Realitzi un Debat Anual de Política Municipal a les acaballes del curs polític per a què el govern municipal i els grups de l’oposició puguin fer una valoració de la tasca desenvolupada i una reflexió sobre la situació del municipi. 2. Que per a la celebració d’aquest debat es faci la difusió oportuna i que es convidi a tota la ciutadania i, de manera especial, a les entitats i associacions del municipi. El Sr. Juli Dalmau digué que no tenia problema en que es fes en un ple ordinari, però si entenia necessari un debat del que s’estava fent. El Sr. Batle digué que aquest tema ja es tractava a un altre lloc, participació ciutadana, i funcionava i la gent hi podia participar. El Sr. Dalmau digué que només es tractava de fer un exercici democràtic. El Sr. Vicenç Vidal que entenia que el ple tenia un èxit lamentable, però que el que proposava encara que es podia fer altres municipis, no encaixava amb el regim local. Que si hi havia un lloc, el fòrum ciutadà, que podria organitzar aquest debat, inclòs podria ser més participatiu, ja que els assistents podrien participar-hi. El Sr. Dalmau insistí en que el debat polític era un exercici democràtic i que la representació de la democràcia la tenia el ple. El Sr. Miguel Bernat digué que al seu grup li pareixia be la proposta, que era un exercici sa per la democràcia. Sotmesa a votació la moció fou aprovada amb el següent resultat: - (6) sis abstencions del PAS PSM - (5) cinc vots a favor del PSOE i PP
MOCIO EL DRET HUMÀ A L’AIGUA I EL SANEJAMENT.- El Sr. Juli Dalmau de Mata dóna
lectura a la següent:
“EL DRET HUMÀ A L’AIGUA I EL SANEJAMENT
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El 28 de juliol de 2010 l'Assemblea General de l'ONU va establir, mitjançant la seva resolució A/RES/64/292, que la disponibilitat d'aigua potable i sanejament, mentre que és una condició imprescindible per a la vida, havia d'ostentar la categoria de dret humà. La mateixa insta als països membres i a les organitzacions internacionals a facilitar recursos econòmics, a crear capacitats i a transferir la tecnologia necessària per garantir l'accés de tots els ciutadans del planeta a l’aigua potable en condicions de suficiència i seguretat, així com a un sanejament adequat. S'emplaçava així als poders públics a ampliar les garanties d'accés a l'aigua i al sanejament especialment per a les persones privades de tals serveis (un milió de persones sense aigua, i vuit milions sense sanejament, només a Europa). Aquest toc d’atenció a l'extensió del dret s'ha vist defraudat en gran mesura; tan és així que la majoria dels governs no han modificat les seves polítiques sobre aquest tema, arribant fins i tot a empitjorar dos anys després la realitat de la qual es partia. L'aparent desídia dels governs, i la degradació progressiva del concepte de bé públic inherent a l'aigua, ha portat al fet que cada dia la preocupació creixi entre més i més ciutadans europeus, que veuen com la crisi s'està convertint en la coartada per privatitzar el recurs natural per excel·lència (avui els processos de privatització de l'aigua al nostre país arriben ja al 50% del total). Amb l'objectiu de revertir aquesta deriva “liberalitzadora”, garantint la titularitat pública de l'aigua i el control ciutadà sobre aquest recurs, i des d'aquesta condició prèvia l'extensió del dret efectiu a tots els residents en la UE, es promou aquesta Iniciativa Ciutadana Europea (la primera des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa). Per tot això, el Ple de l’Ajuntament d’Esporles ACORDA: 1.- La Corporació en Ple de l'Ajuntament s'adhereix a la Iniciativa Ciutadana Europea del dret humà a l'aigua i al sanejament. 2.- Es compromet a difondre la Iniciativa entre els veïns del municipi, convidant-los a adherir-se i facilitant els mitjans per fer efectives aquestes adhesions, coordinant la recollida de signatures des de les diferents dependències municipals. 3.- Es donarà trasllat als promotors de la Iniciativa de l'acord d'adhesió de la Corporació Municipal i de les adhesions ciutadanes recollides. Sotmesa a votació la moció fou aprovada per unanimitat dels assistents.
PRECS I PREGUNTES
: -
La Sra. Dolors Nadal, agraí la comissió i que Montse, Treballadora Social, expliques detingudament els barems emprats per atorgar les ajudes. Demanà si pels serveis socials i altres ajudes quins criteris es tenien per concedir-les. També demanà que si era possible se li lliuressin les actes de la comissió executiva del Patronat d’Escoles Municipals. El Sr. Severiano Quevedo digué que havia rebut queixes de la falta d’espai al passeig els dissabtes degut a que confluïen les paradetes i l’ocupació de via publica amb cadires i taules dels bars i això deixava molt poc espai pels vianants. Demanà que es fes alguna cosa per deixar més espai lliure pels vianants. Digué que el març de 2011 s’acabaren les obres de l’edifici de ca Ses Monges i que actualment si havien fet reformes, a que es devia?. El Sr. Miguel Bernat demanà si el fisioterapeuta es cobrava?. El Sr. Juli Dalmau demanà: Per que encara no s’havia fet res a la sortida del carrer de Sa Serradora. Respecta del mapa del passeig, que s’arreglés encara que fos amb un mapa de paper. Per la pintura de la parada del bus o canviar de lloc. Si l’equip de govern tenia coneixement que hi havia pedres acumulades al carrer de voravies o garangoles, per tal de poder tenir més espai pels cotxes, si les podien ficar millor per evitar possibles caigudes. Agraí l’asfalt de carrer Mateu Font i demanà si estava previst asfaltar més carrers i regular l’aparcament?. Respecta de l’asfalt que de moment no estava previst asfaltar més, però amb el pressupost nou es miraria. Respecta de les voravies que les havien anat arreglant i estava previst continuar. El Sr. Batle informa: Pel que feia a l’aturada de bus, canviar de lloc podria crear perjudicis i per tal ho veia complicat. Respecta de la pintura digué que per la fira dolça s’havia pintat i que tot seguit ja ho havien tornat a fer. Que el mapa era una bona idea. A Sa Serradora ho miraré amb la policia . El Fisioterapeuta ho miraré i ho diré. Ca ses monges, unes coses que havien quedat pendents i d’altres que no s’havien pogut fer i era necessari: Que s’havia vist per l’ús que el portal havia de ser més ample. Que el banc del rebost s’havia d’enrajolar. Que quan havien fet l’obra que s’havia mullat i s’havia hagut de reforçar el mallasso del 1º i 2º pis per evitar que caigués. Les paredetes del mercat que es cercaria una solució. Que agraïa les paraules dirigides a Montse, però respecta dels altres ajuts era difícil d’establir barems genèrics, per que eren ajudes puntuals a famílies, a vegades productes de neteja, alimentació etc. o necessitats urgents. Sra. Maria Ramon digué que si que s’enviarien les actes. Un cop examinats els punts assenyalats a l’ordre del dia, essent les vint hores i quaranta cinc minuts, el Sr. Batle aixeca la sessió, i per fer-hi constar el que s’hi ha tractat, jo la Secretària en donc fe, i amb el seu Vist-i-plau estenc la present Acta al lloc i la data assenyalats a l’encapçalament.

Source: http://www.ajesporles.net/wms/ofo/imgdb//archivo_doc253369.pdf

V9n2

Rev Biomed 1998; 9:92-96. Helicobacter pylori : susceptibility Original Article to amoxycillin, erythromycin, tetracycline, ciprofloxacine, nitrofurantoin and metronidazole in Costa Rica. Eugenia M. Quintana-Guzmán1, María L. Arias-Echandi1, Pilar Salas-Chaves1, Henry Davidovich-Rose2,Karl Schosinsky-Neverman1. 1Facultad de Microbiología, Universidad de Costa Rica, 2Servicio d

Untitled

POLITERAPIA CON FÁRMACOS ANTIEPILÉPTICOS ¿Cuándo iniciar la politerapia con fármacos antiepilépticos? Entre el 60 y el 70 % de los pacientes diagnosticados de epilepsia en países desa-rrollados consiguen la remisión a largo plazo de las crisis gracias al tratamientocrónico con fármacos antiepilépticos (1). La gran mayoría de estos pacientes per-manecen libres de crisis con el primer

Copyright © 2010-2014 Find Medical Article